Els Katas i el funcionament del Cervell

Doctor Francisco Aboitiz i Alonso Hernández Martos CN-8 º Dan

ELS KATAS COM A TREBALL TERAPÈUTIC - Alonso Hernández Martos 8è Dan

En llegir aquest article sobre el funcionament del Cervell va venir a confirmar la meva teoria de la gran importància que tenen els moviments de Karate realitzats en els Katas.

Segons la medicina tradicional Oriental els moviments que realitzem no solament els memoritza el Cervell sinó que es memoritza en determinats òrgans en el cas dels moviments (Diuen que Memoritza o atresora al Fetge) un exemple d’això seria quan aprenem a nedar, patinar, anar en bicicleta etc. Podrem observar que encara que passi temps que no practiquem aquestes activitats no s’obliden, ho farem millor o pitjor però mai se’ns oblidaran.

Yaiza Martin
L’aragonesa Yaiza Martín medalla d’or en kata femení en el Campionat d’Europa de Karate, a la localitat suïssa de Zurich 2011

Els Katas podrien fer-se servir com un treball terapèutic per millorar la memòria i l’estat físic de l’individu atès que no només intervindria el Cervell sinó també els òrgans corresponents.
Els Katas estan compostos per gran varietat de moviments seguint un ordre lògic, tenint al seu torn un significat pràctic d’aplicació.
Els moviments que ens trobem en els Katas estimulen la circulació sanguínia la qual cosa de tots és sabut els beneficis que aporta al nostre organisme, sent la realització d’exercici aconsellat pels metges.

Amb els Katas tenim l’avantatge sobre altres formes d’exercici el treball de pràcticament totes les articulacions del cos el que ens serviria per prevenir i retardar els símptomes de la temuda artrosi.
També seria de destacar l’estímul dels meridians d’energia del cos en els quals està basada la medicina Oriental.
Com podrem veure a l’article del Doctor Francisco Aboitiz. Es treballa gran part del Cervell que possiblement ens serviria per millorar, evitar o retardar possibles malalties de manca de memòria.

EL FUNCIONAMENT DEL CERVELL

A part d’un condicionament físic apropiat, el karate proporciona elements de coordinació motora i d’actitud envers l’entorn que depenen de funcions cerebrals específiques i són aplicables a molts àmbits de la vida. L’entrenament en aquesta disciplina-com en altres arts marcials-permet reforçar formes de memòria i estats atencionals que són fonamentals per al desenvolupament motor i cognitiu, i les bases neurològiques comencen a comprendre a poc a poc.

Una d’aquestes formes de memòria és l’anomenada memòria procedural, que consisteix en l’automatització de rutines de moviments apresos. A més, l’estat d’atenció requerit per un karateca implica tant un balanç emocional perfecte com l’entrenament de formes de memòria a curt termini que permeten estar conscient de l’entorn al mateix temps que es manté l’atenció focalitzada en un punt.

Cadascuna d’aquestes característiques es basa en un sistema neurològic diferent per funcionar, els quals seran descrits a continuació.

LA MEMÒRIA AL KATA

Un element fonamental en l’aprenentatge del karate el proporciona el kata, que és un combat simulat contra diversos adversaris. En aquest es practiquen tant els moviments bàsics com les seqüències que permeten que aquesta sigui una tècnica formidable. Durant l’aprenentatge dels complexos moviments que configuren un kata determinat, es passa per almenys dues etapes.

En una primera etapa, l’aprenent es fa gradualment conscient dels moviments, les postures i la seqüència que ha de seguir durant l’execució del kata.

Com a resultat de la pràctica repetitiva del kata, es passa a una segona etapa en la qual els moviments ja no requereixen l’ús de la consciència per ser executats, sinó que comencen a ocórrer en forma inconscient o automàtica ..

Es diu llavors que l’aprenent ha “incorporat” el kata, i pot llavors aplicar l’ús d’aquest en altres situacions. En general, l’aprenentatge del karate consisteix en aquest procés d ‘”incorporar” la tècnica de manera de poder desenvolupar espontàniament, sense necessitat de pensar en ella. És en aquest moment que la persona veritablement coneix la tècnica.

Aquestes dues etapes corresponen a processos ben definits en l’àmbit neurològic, i que tenen a veure amb l’aprenentatge de moviments complexos en general. En una primera etapa, quan no coneixem la seqüència motora i hem d’estar atents a aquesta per assimilar els elements fonamentals d’aquesta, requerim d’una activitat conscient, que registri en el “disc dur” del cervell l’esquema motor que estem aprenent.

Per a això, són fonamentals les regions motores i sensorials de la nostra escorça cerebral (l’escorça cerebral és la regió més externa del nostre cervell, que mostra una sèrie de convolucions i dóna al cervell una aparença arrugada), ubicades a la meitat posterior del cervell.

Entre aquestes regions destaca la regió parietal que està involucrada en proporcionar a l’individu una imatge del seu propi cos. La pràctica repetida de l’exercici permet que en aquestes regions de l’escorça es consolidi una memòria o representació del moviment, que és enterament conscient.

FIGURA 1. ESCORÇA CEREBRAL (VISTA LATERAL)

En la segona etapa, en què es “internalitza” el kata, ocorre un desplaçament de la representació de la seqüència de moviments cap a regions més profundes del cervell. Sota l’escorça cerebral, hi ha uns nuclis anomenats ganglis basals, que estan involucrats en la posada en marxa i execució de seqüències motores automàtiques. Per exemple, la malaltia de Parkinson es caracteritza, a més del tremolor a les mà, per la incapacitat d’iniciar i executar els moviments i precisament afecta el funcionament dels ganglis basals.
Es creu que la transició de la memòria conscient cap a la memòria automàtica consisteix fonamentalment en una transferència de la representació del moviment des de l’escorça cerebral cap als ganglis de la base, per un mecanisme que encara falta per aclarir. Se sap que hi ha extenses connexions entre l’escorça cerebral i els ganglis basals, però de moment es desconeixen els detalls de com pot ocórrer el traspàs de la informació entre les dues estructures.

FIGURA 2. L’ESCORÇA I ELS GANGLIS BASALS

Cuando l’esquema del kata ha quedat representat en els ganglis basals (ha estat “internalitzat”), pren la forma d’una memòria procedural, i passa a ser part del repertori de respostes inconscients i automàtiques. És llavors quan es transforma en una arma poderosa per a l’individu.

El balanç emocional i l’atenció en l’actitud de combat.
Un element importantíssim per al karateka és el de la actitud de combat. Aquesta involucra un balanç emocional en el qual no hi hagi lloc per la por o la ira però tot i això l’alerta estigui activat en un grau màxim, i això últim involucra tant un focus molt nítid d’atenció com una clara consciència del que està passant a l’entorn.

El balanç emocional depèn en gran mesura d’un sistema de nuclis que és cridat el sistema límbic. Aquest regula les motivacions bàsiques com la fam, la conducta sexual, la por i l’agressió.
No obstant això, un control més fi d’aquests impulsos els realitza una regió de l’escorça cerebral anomenada escorça orbitofrontal (perquè és la part de l’escorça frontal que es localitza sobre les òrbites dels ulls).

En aquesta regió s’efectua el delicat balanç entre els nostres impulsos que ens permet comportar-nos en societat, i ens permet distingir el que és adequat del que no ho és.
L’equilibri requerit per posseir una actitud de combat òptima, que el karateka ha de controlar tant la ira com la por, i mantenir un alerta màxim, endevinant els moviments i intencions de l’adversari, s’aconsegueix en part a través de l’entrenament d’aquesta regió del cervell.

D’altra banda, la capacitat de mantenir un focus d’atenció depèn en part d’una regió anomenada cíngol anterior, que es localitza a la regió medial de l’escorça frontal. Per exemple, el cíngol anterior mostra una sobreactivació en els nens amb síndrome de dèficit d’atenció.
A més, l’anomenada escorça frontal, localitzada en l’extrem anterior del cervell, participa de dues maneres en la regulació de l’atenció. En primer lloc, permet que hi hagi una consciència clara del que passa en l’entorn, gràcies a una forma de memòria que s’anomena memòria de treball.

Aquest tipus de memòria permet mantenir en ment esdeveniments que han ocorregut fa segons, utilitzar aquesta informació per a la conducta que s’està executant en cada instant.
D’aquesta manera, l’acció coordinada de molts sistemes cerebrals permet la generació adequada d’una actitud de combat que és sòlida, impenetrable, i que permet al combatent enfrontar en forma balancejada al seu oponent.

Com a comentari final. En vista del que discutit, l’entrenament del karate no s’ha de considerar un mer exercici físic, sinó que involucra a més el desenvolupament de regions del cervell que participen en elements tan fonamentals com són la memòria, l’atenció i el balanç emocional.

El kata permet la incorporació de Pautes motores automàtiques que poden ser de gran utilitat en la vida diària, tant com per mantenir una postura física adequada per a poder enfrontar certes situacions d’urgència amb més eficàcia. Potser més important, l’adquisició d’un balanç emocional adequat i un maneig eficient de l’atenció, a través del desenvolupament de l’actitud de combat són fonamentals per desenvolupar-nos en múltiples àmbits de la nostra existència.

Francisco Aboitiz, Ph D. Professor Associat, Facultat de Medicina, Universitat de Xile Cinturó Negre 2n Dan.

Article extret del Blog, El Rincón del Do

Leave a Reply

You must be logged in to post a comment.