L’entrenament dels esports de combat en edat escolar

17 jul, 2013 per Oscar Martinez de Quel

En l’edat escolar, els esports de combat ocupen un lloc destacat per la gran quantitat de practicants existents, per ser divertits i perquè són recomanats per pares, mestres, metges i psicòlegs per treballar la psicomotricitat, la disciplina, la capacitat de sacrifici, … En aquest article tractarem de conèixer en què consisteixen aquests esports i com entrenar-los en la infància.
Els esports de combat, en general, són un tipus d’activitat física basada en les formes de defensa de l’ésser humà. En el context de l’esport escolar, es transformen en un joc en el qual s’enfronten dos adversaris i l’objectiu és vèncer al contrari basant-se en unes regles. Aquestes regles són utilitzades per un àrbitre per dirigir el partit i aconseguir que sigui un duel esportiu i no una simple “baralla de carrer”. Es classifiquen en tres tipus (Parlebas, 1988): aquells en què es competeix en distància mitjana, que fan servir una arma amb la que tracten de tocar l’oponent, com l’esgrima o el kendo, els de distància reduïda en què es busca tocar o colpejar al contrari amb les nostres mans i els nostres peus, com la boxa o el taekwondo, i aquells en què es lluita en unadistancia gairebé nul · la, agafant l’adversari per intentar tirar-lo, aixecar o immobilitzar, com el judo o la lluita.
El seu entrenament és molt complet, treballant diverses capacitats físiques, psicològiques, socials i, sobretot, capacitats tècniques, tàctiques i estratègiques. Aquests diferents aspectes de l’entrenament no són independents sinó que tenen una estreta relació entre si. Per això, un bon entrenador intentarà millorar tots, ja que la negligència d’un pot afectar tot el conjunt.

Santi, Victor, Maria  i Jordi

Tècnica

L’entrenament de la tècnica en els esports de combat busca dos objectius fonamentals. El primer, l’eficiència mecànica, és pròpia dels esports individuals com per exemple l’atletisme. Es tracta de realitzar el gest esportiu amb el mínim esforç, amb més velocitat, més força i menys fatiga.
El segon objectiu és l’eficiència tàctica, és a dir, amagar les nostres intencions a l’adversari perquè no pugui anul · lar els nostres atacs. Per sorprendre al contrari, la tècnica, a més de ser ràpida, ha de ser imprevisible. Això s’aconsegueix de dues maneres fonamentals: utilitzant una gran varietat d’atacs, perquè no pugui endevinar quin serà el pròxim i fent l’inici de la tècnica similar a l’inici d’altres atacs, perquè no pugui reaccionar fins a l’últim moment. Arribar a un alt domini de la tècnica no és fàcil, s’aconsegueix repetint el gest centenars de vegades fins automatitzar. Aquest procés és més efectiu si es varia la forma en què es realitza el gest, utilitzant diferents mitjans d’entrenament. Per exemple, per millorar un cop de cama en kick-boxing s’ha de practicar a l’aire, davant del mirall, amb un company, colpejant al sac oa les manyoples i, com no, dins del combat.

Tàctica

La tàctica és l’ús de la tècnica més apropiada en el moment precís, es busca reaccionar correctament en cada situació del combat. El seu entrenament ha d’anar de la mà de l’entrenament tècnic, l’ideal és aprendre paral · lelament a la realització d’una tècnica i el seu ús en competició. En un combat és fonamental ocultar les nostres intencions a l’adversari perquè no pugui anul · lar el nostre atac, i de la mateixa manera, interpretar els moviments i gestos de l’adversari per anticipar als seus moviments, reaccionant correctament. Per poder anticipar, els esportistes experts han desenvolupat aquesta capacitat de percebre les intencions del contrari, és el que en els esports d’equip es coneix com “visió de joc”. La percepció i la presa de decisions s’han d’entrenar de la mateixa manera que la tècnica. L’esportista aprendrà a dirigir la seva mirada per percebre la informació rellevant i així triar a temps la resposta més adequada, ja que si es reacciona tard, l’adversari ja ens haurà puntuat.

Estratègia

Un tercer aspecte a entrenar és l’estratègia, que és la preparació del combat abans d’aquest i en el transcurs del mateix. Per això hem de tenir en compte les nostres característiques i les de l’oponent: antropomètriques (l’alçada, el pes, etc.), Capacitats físiques i psicològiques, tècniques preferides, punts febles i tots els aspectes que ens puguin ser útils en el combat. Amb tota aquesta informació es planteja una estratègia: defensiva, ofensiva, contra-, etc. que podrà ser canviada durant el combat. L’estratègia ha d’entrenar conjuntament amb la tàctica i la tècnica, sent de vegades inseparable.
L’esportista ha d’anar aprenent a manejar els diferents determinants del combat com:
- L’espai, si està al centre de la pista (tatami, quadrilàter) o pot sortir;
- La distància que el separa de l’adversari;
- El temps que queda fins al final del combat;
- El marcador, si guanya o perd;
- El reglament, què està permès i què està prohibit;
- I tots els aspectes propis de cada esport.

Manejar tanta informació mentre es competeix no és fàcil, requereix molt entrenament i adaptació a llarg termini.

Preparació física

En els esports de combat és primordial l’entrenament de les capacitats físiques. Aquests esports requereixen accions ràpides i explosives (força-velocitat), sent més important la velocitat en els de distància mitjana (esgrima) i la força en els de distància gairebé nul · la (lluita). Així, la velocitat es treballa des de la iniciació esportiva. Per la seva banda, l’entrenament de força ha d’estar adaptat a l’edat biològica de l’esportista. Pel que fa a la resistència: el combat sol ser curt i intens, de manera que la resistència anaeròbica és molt important, encara que també és fonamental la capacitat aeròbica per aguantar els entrenaments i la recuperació entre combats. L’entrenament de la resistència a aquestes edats es realitza per mitjà de jocs i exercicis tècnics i tàctics, treballant la resistència general de l’esportista. Finalment, la flexibilitat dependrà de cada esport, per exemple, en els quals s’executen cops de cama, com karate o taekwondo, la flexibilitat de maluc s’entrenarà diàriament.

Preparació psicològica

Finalment, ressaltar l’aspecte psicològic i emocional que acompanya aquests esports. En un combat l’esportista no té companys, sinó que s’ha d’enfrontar en solitari al seu oponent. A més, un error pot fer que perdi el combat i sigui eliminat de la competició, o que rebi un cop. Això fa que el grau de tensió a suportar sigui molt alt. L’esportista ha de preparar-se per aquestes emocions, i anar acostumant a poc a poc a situacions cada vegada més estressants. Qui ho aconsegueixi haurà après molt sobre l’autocontrol, i això li serà útil per a qualsevol situació de la vida.
Un altre aspecte important és el respecte a l’adversari en aquesta situació d’estrès. Això es treballa des dels entrenaments, ja que necessitem a un company que ens ajudi a millorar (col · laboració) i al mateix temps sigui un adversari a qui vèncer (oposició).
A més, de mica en mica s’aniran millorant la capacitat d’esforç i l’anomenada “fortalesa mental”, necessària tant per als esports de combat com per a la resta d’esports i per a la vida en general. Com hem vist, l’entrenament dels esports de combat és molt complex. Per això, hem de confiar aquesta tasca a professionals capacitats per a això, que coneguin en profunditat l’esport i el desenvolupament evolutiu dels nens i les nenes. Haurien de conèixer també els mètodes d’entrenament més apropiats per a aquesta edat. que tindran un caràcter fonamentalment lúdic. Es tracta de treballar tècnica, tàctica, estratègia, preparació física i psicològica a través de jocs propis de cada esport. Amb tot això, l’èxit està assegurat i aconseguirem un desenvolupament harmònic de totes les capacitats dels nostres escolars.

Comentari inicial de l’article original extret del Bloc d’Oscar M. de Quel:

http://odequel.wordpress.com/

“Sobre quin tema escric el meu primer post? Em sembla gairebé obligat tractar algun contingut del qual es vagi a parlar sovint al blog: entrenament, educació, psicologia, esports de combat, … Doncs resulta que el primer post el vaig escriure fa uns anys. És un article que es va publicar al suplement de “Jocs escolars” del diari La Rioja. “

Article extret de: www.rincondeldo.com

Leave a Reply

You must be logged in to post a comment.